Aquesta web es una breu descripció de la meva vida i sempre
en clau de viatges, del que ha fet que sigui com soc ara, del que he vist,
viscut i una visió general de 31 anys ja en aquest món.
Tot va començar el maravellós 19 de Febrer de 1976.
- L'any del Drac.
De l'unió d'un Serralta i d'una Duran.
Si, vaig neixer en un gran dia on lluia el sol i les flors ja sortien.
L'hivern ja marxava i amb mi va venir el bon temps ... que maco, no?
La veritat es que en no tinc ni idea.
Evidentment no recordo res i els meus pares tampoc semblen recordar
gaire com va ser alló, tant sols que van ser pares per primer cop,
que van ser molt feliços (O aixó espero!!) i que no es van
adonar del monstre que acabaven de crear.
No se, vaig passar una infantessa molt feliç.
Alguna ex-novia encara creu que no ho vaig fer. ops! ;)
Recordo com el meu pare em portava d'excursió per les muntanyes
de Catalunya amb el Centre Excursionista de Catalunya.
Alló m'agradava. Poder fer llargues caminades per boscos i
muntanyes, sempre anat més enllà, més amunt, descobrint
nous paratges.
Encara recordo alló com petites grans aventures. Pujar al Matagalls,
al Puigmal, a Montserrat o a la muntanya Serralta (A prop de Banyoles!).
No ens enganyem, mai he estat gaire espavilat.
No he tret mai bones notes i el fet de portar-les als pares sempre
era un mal dia. era el tipic d'un 5 pelat i sempre em quedava alguna pel
setembre ... quin desastre!
Encara i així els meus pares sempre em portaven de viatge cada
estiu.
Al meu pare sempre li ha agradat vitjar. Crec que ell també
ho portava a dins. Sempre m'ha parlat de les seves aventures de juventut
voltant i fent excursions amb els seus amics per les muntanyes o per Catalunya
i Espanya.
La qüestió es que cada estiu, el meu pare, organitzava
un gran viatge.
Quan jo era petit era amb un cotxe cutre i una tenda de campanya pero
a mida que vaig anar creixent la cosa va anar millorant.
Els meus pares es van comprar una furgoneta i després la van
arreglar per dins per poder-hi dormir a dins!!
Després va venir la caravana i encara millor, l'autocaravana!!
Alló si que va ser una gran idea.
No oblidaré mai les inmenses pallises de kilometres que es
fotia el meu pare per creuar mitja Europa en un mes de vacances.
Ni els titanics esforços de la meva mare per organitzar-ho
tot i cuidar de dos nens torracollons.
Ah! I es que per aquesta época ja havia nascut feia uns anys
la meva germana.
La meva mare era qui durant el viatge equilibrava totes les balançes.
S'encarregava d'alimentar-nos, d'aprofitar l'espai, de posar ordre i de
possar el seny i la pau en tot moment.
Be, amb l'autocaravana varem voltar per tota Europa.
Jo crec que va ser allà on es va començar a fraguar
l'aventurer que hi ha en mi.
A la meva edat, aproximadament dels 14 als 18 anys havia vist tota
l'Europa de l'Oest, sud, centre i part de l'Europa de l'est, fins i tot
havia anat al Marroc!!
No cal dir que jo era admirat entre els meus amics per aquest fet
i aixó estava molt be.
Amb 18 anys havia viscut ja un miler d'aventures perque en aquests
viatges vem tenir moltisims problemes i histories per recordar.
En aquesta época jo ja era un jovenet que es volia menjar el
món.
Tenia una gran conciencia politica i un clar posicionament (Que em
va, i m'ha produit, grans mals de cap en aquests anys!), també volia
viatjar més i més i ampliar cada cop les meves fronteres.
Explorar i descobrir nous mons, viure aventures.
En aquesta época estudiava la carrera de turisme després
del meu frustrat intent d'estudiar Història.
Be. La carrera de Turisme va ser força interessant. Vaig apendre
molt i tot i que reconec que no serveix per res si que et dona l'oportunitat
d'apendre certes coses útils, de fer contactes i de començar
a introduir-te en el sector fent pràctiques laborals.
Treballant per aquí i per allà jo ja tenia uns diners
estalviats i vaig anar fent pràctiques tant a hotels com a una
agencia de viatges.
Aquesta va ser una época de primers viatges amb amics.
Va ser una magnífica idea el fet de descobrir els Camps d'Estiu
subvencionats per la generalitat de Catalunya.
Eren com una mena de camps de treball on hi anava gent de tot el món.
El primer va ser a Catalunya, al castell de Montsoriu.
Va ser maravellós!!!
I després vaig anar a una excavació a Cambrils.
Era una excavació arquologica a prop de la platja de Cambrils
i allà vaig veure lo gran que es viatjar sol i coneixer a gent de
la teva edat i d'altres paisos pero amb les mateixes motivacions.
Després vaig anar a d'altres camps d'estiu a França,
Chatte, l'Abbaye de l'Ettoile i Gombervaux ... també van ser fantastics
i cadascun em va aportar nous amics de tot el món, noves aventures
i grans records per sempre.
Peró alló es va acabar.
Ja no era tant jove com per anar a camps d'estiu i sense adonar-me'n
ja era inmers en la vida laboral Barcelonina.
Vaig treballar a un parell d'hotels, vaig fer trapis de diverses magnituts,
vaig treballar a una agencia de viatges on m'ho vaig passar molt be i vaig
fer bones amigues.
En aquell moment només era conscient de que volia viure aventures.
Els voltants dels 22 anys es una gran época per viure'n.
Vaig fer skate, rafting, puenting, descens de barrancs, vaig muntar
a cavall, x-treme cicling, em vaig comprar una taula de surf i vaig anar
amb un amic a Portugal per aprendre, snowboarding, etc....
Si, molt divertit ... pero jo volia millors aventures.
Un estiu em vaig sorpendre quan un gran amic meu es va apuntar a viure
una gran aventura amb mi i varem marxar cap a Turquia i Grecia.
Va ser un viatge fantastic, tot va anar be fins que es va fotre molt
més emocinant quan ens van robar.
A mi em van robar tots els diners, tota la documentació i el
bitllet d'avió per tonar a casa!!
Va ser una gran aventura i vem aconseguir sobreviure al mitj de Turquia.
Va ser genial!
Mentre a d'altra gent alló els hauria arruïnat les vacances
i s'haurien tornat cap a casa sense ganes de marxar mai més a l'estranger,
a mi alló em va recordar que gran que es viure aventures.
Així que vaig aconsseguir una feina amb el clar objectiu d'estalviar
prou diners més per marxar de viatge.
La idea era clara, era el moment de viure una gran aventura, una de
debó una de les que es recorden per sempre, sense por, sense pensar-m'ho
gaire...
Poc després i amb 25 anys (Un noi) em vaig comprar un bitllet
d'avió (D'Anada!) cap a Bangkok, Thailandia.
Sense una ruta clara, sense una idea pre-establerta, sense un límit
de temps. ... només anar a viure aventures.
Vaig tornar uns quants mesos després, un llarg viatge.
Vaig tornar com un home de 26 anys que havia vist mitj món,
que havia viscut milers d'aventures i que feia al·lucinar a tothom
quan explicava les seves histories als familiars o amics sobre com vaig
beure la sang d'aquella serp a la Xina, em vaig menjar aquell gos a Thailandia,
de com vaig fugir de la policia a Xiaguan o com vaig estar un temps ocupat
en desactivar mines anti-persona a Cambodja.
Vaig tornar com tornaven els grans descobridors, amb una gran satisfacció
personal, amb un ego crescut, i un mon que se'm feia una mica més
petit.
Habent fet innumerables amics i habent vist algunes de les maravelles més
grans del món.
Vaig veure del que es capaç la bona gent i de les atrocitats
que pot fer la mala gent.
Vaig apendre de tot i de tothom i vaig tornar més ric que quan
vaig marxar. Ric en quant a emocions, a experiències, a vida i
a coneixements. Més ric d'esperit.
En tornat a la ciutat tots els problemes de la gent em semblaven tonteries
i veia que tot es podia i es pot millorar perque sigui millor i pq la
gent fos més feliç peró ets una gota en el mar i poca
cosa pots fer.
Vaig entrar novament en la dinámica urbana.
Vaig trobar feina a un bon hotel a on cobrava força diners
i treballava poc.
Em vaig independitzar dels pares i visc a un petit pis al meu barri
de tota la vida.
El barri de SANTS, el millor barri de tot Barcelona!!! Sens dubte!!
;)
Fantastic!! El Machupicchu, el llac Titicaca, Cusco, la selva de l'amazones
.... va ser realment increible.
Vaig fer de profesor a una petita escola que portava un frare catolic al
mitj de la selva per tribus locals i vaig poder experimentar la cultura local
tant del Peru com de Colombia.
Després de tres anys en aquell hotel i de coneixer a molt bona
gent i gent molt dolenta, em vaig adonar que alló no era el que
volia fer.
No volia tenir una bona vida de relax i sedenterisme, no de moment.
Cada dia era el mateix i una serie de catastrofics aconteixements
a l'hotel em van forçar, amb 29 anys, a deixar una feina ben pagada,
amb contracte indefinit i a 15 minuts caminant de casa meva. (I
tot aixó a Barcelona!!)
I així, a ple 2005, vaig comprar un bitllet d'avió per
anar a Cape Town, Sud Africa, per viure noves aventures, per tornar a
ser el Dani explorador, fort i valent que amb tot el coratge del món
s'aventura tot sol a intentar creuar tota l'Africa.
Aquest viatge es va acabar gairabe un any després.
22 paisos trepitjats per tornar fins a Barcelona i milers d'aventures,
acció interminable, nous amics i tot d'experiencies (Tant bones,
com horribles) que recordaré per sempre.
Sigui com sigui vaig tornar viu i d'una peça
De nou un hotel, de nou la rutina.
Si, vaig tornar al camí fàcil, la recepcio d`un hotel.
Si, la feina era fàcil, els companys fantastics, en general, i treballava
molt be allà, molt relaxat .... però quan t´has estat
buscant la vida per sobreviure a paisos com Zimbabwe ... potser el canvi de
ritme vital es massa fort.
Era massa tard per tornar a aquest tipus de vida i no vaig durar gaire.
Al meu viatge a l'africa vaig coneixer una gent que treballava per una agencia
de viatges de Barcelona, Kananga, una agencia que portava gent espanyola a
l´Africa en camió, viatges dáventura.
Era massa temptador com per no probar-ho!!
En efecte m´hi vaig possar en contacte amb ells i va ser realment
sorprenent com va anar tot.
No se que van valorar mes en mi, o que buscaven exactament ... pero vaig
fer l'entrevista un divendres i el dilluns ja m'havien trucat per contractar-me
com a guia a l'Africa central.
Es el primer cop que veig que haver viatjat tant donava fruits laborals
reals.
Em van contractar, vaig deixar la feina a l'hotel, es clar, i en un parell
de setmanes em van enviar cap a l'Africa a treballar.
Quina temporada mes fantastica!!
Tot un exit... i desprès convidat per l'agencia a col·laborar
a un viatge de prospecció i així poder millorar els itineraris
dels anys següents!!
El primer any a l'empresa i tan ben valorat ... ... ??¿¿??
Tant de viajar dona els seus fruits per fi, soc un home amb sort, es un tot
plegat, pero que collons!! M'agafo les cosses tal com venen i en aixo estic.
Mes viatjes si us plau, mes aventura, mes acció, .... marxo a Burundi
i Rwanda ara .... un altre dia a la oficina!!!
Index
